LA REINA MORA

A B D A L A Z I A


LINEA DEL TEMPS


https://drive.google.com/file/d/1C6KtUIKUpLQ25_F_JiVEhTj9dqdEJuJG/view?usp=drivesdk




CARRER SANT HERMENEGILD


Aqui a Tarragona van executar a un home que es deia Hermenegild, que era el fill de Leovigil i per això li van posar aquest nom a aquest carrer per honrar la memoria del señor Hermenegild.



                   MITJA LLUNA 


Els països que tenen una mitja lluna com a símbol


Bandera de Argelia

Bandera de Pakistan

Bandera de Turquia

Bandera de Tunísia

Bandera de Líbia

Bandera d'Azerbaidjan

Bandera de Mauritània

Bandera de Malàisia

Bandera de la República Àrab Sahrauí Democràtica

         


Bandera de la República Turca de l'Nord de Xipre



VACA

  https://drive.google.com/file/d/1C96eN-VpbUpjG9X8K9EQ4xXT5LBhYcuT/view?usp=drivesdk



BIOGRAFIA DE KRESKES





TAGARINS

Els tagarins (els moriscos catalans) eren descendents de la població iberoromana que, durant els primers segles de dominació àrab, entre les centúries de l'700 i el 1000, s'havia convertit a l'islam.

ARC DE FERRADURA

La finestra musulmana que va ser “descoberta” a la catedral de Tarragona.

Aquest tipus de finestra es diu “finestra de arc de ferradura”

Un arc de ferradura és un arc ultrasemicircular o ultrapassat (la corba és més àmplia que un semicercle), el que li dóna una forma que recorda a una ferradura. És probable que es tracti d'una creació dels antics habitants preromans de la península ibèrica, d'aquí va passar, a través dels romans, a l'art visigot (segle VII), els quals van ser qui li van donar el seu primer impuls important. Dels visigots va passar a l'art hispanomusulmà i a l'preromànic i, d'aquí, va passar a l'art mossàrab i a l'romànic.


L'arc visigot és menys tancat que el musulmà, que, a més, té moltes vegades la rosca excèntrica.



Arc de ferradura visigot, entrada principal, ermita de Sant Joan de banys, a Baños de Cerrato (Palència).


Sofisticat arc de ferradura, principalment apuntat (túmido), però amb decoració d'arc lobulat i alfiz, procedeix de l'Aljafería de Saragossa

En l'art musulmà hi ha nombroses variants d'arcs, gairebé tots derivats de l'arc de ferradura, arcs de ferradura apuntats (o túmidos), arcs lobulats (de el segle X en endavant), arcs entrellaçats, arcs mixtilíneos, arcs cortina (que apareixen en el segle XI) i angrelados-acampanats (des del segle XIV). En tot cas, aquests arcs s'emmarquen amb un alfiz i els seus dovelles solen alternar els motius decoratius (aquesta alternança en el dovelaje també es pren de l'art hispanovisigodo o, fins i tot, de l'art hispanoromà)




                                                 CRESQUES


 Cresques era un cartògraf que, va néixer l’11 de Juliol de 1325 a Palma (Mallorca), i va morir a Març de 1387 al mateix lloc on va néixer. Ell va viure en un poblet que es diu Almudaina, Alacant. Almudaina, significa ‘petit poble’ en àrab.

Va fer un llibre que es diu Atles Català, aquest llibre no era un llibre amb lletres, sinó que eren un conjunt de mapes que representen conegut pels europeus en aquella època. Aquesta obra es va considerar una de les més importants a l’Edat Mitjana.

Cresques va fer l’Atles Català per poder navegar per fer comerç amb altres països.

     




Comentaris

  1. falten treballs com el de la Biografia, altres no els entenc com el dibuix, no se què té a veure amb el conte

    ResponElimina
  2. falta l'apartat de Siurana i la de la cercavila de tarragona

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada